dilluns, 19 de setembre del 2011

El codi da Vinci

           El divendres passat vam vore una petita part de la pel·lícula "El codi da Vinci". La pel·lícula tracta sobre l'assassinat d'un conservador en el Louvre (Museu de París)  revela un complot sinistre que podria destapar un secret que ha sigut protegit des dels dies de Crist. Només la néta de la víctima, Sophie Neveu (Audrey Tautou) i Robert Langdon (Tom Hanks), un cèlebre historiador, poden desembolicar les pistes. Els dos es fan tant sospitosos com detectius que busquen no sols l'assassí, sino també el descubriment del secret.

A la pel·lícula es mencionen moltes coses relacionades amb les matemàtiques:

  •         Successió de Fibonacci: La successió de Fibonacci es una secuència de números enters descoberta per matemàtics hindús, es diu de Fibonacci perque va ser qui la va introduïr a Europa. La successió es forma sumant els dos números anteriors: 1, 1+0=1, 1+1=2, 1+2=3,... A banda, esta successió té diverses propietats interessants, com que es pot formar qualsevol número natural per mitjà de la suma de termes de la successió, sense que cap es repetisca, el més curiós d'esta successió és la seua presència en la naturalesa. La successió de Fibonacci està molt lligat a la vida i estos fets ho demostren:               
      Els mascles d'un rusc d'abelles tenen un arbre genealògic que complix amb esta successió. El fet és que els ganduls, el mascle de l'abella, no té pare (1), però sí que té una mare (1, 1), dos iaios, que són els pares de la reina (1, 1, 2), tres besiaios, ja que el pare de la reina no té pare (1, 1, 2, 3), cinc rebesiaios (1, 1, 2, 3, 5), huit tataratatarabuelos (1, 1, 2, 3, 5, 8) i així successivament, complint amb la successió de Fibonacci.                                                                                               
           El nombre de pètals d'una flor és generalment un terme de Fibonacci. Hi ha flors amb 2 pètals,                   3, 5, 8, 13, 21, 34, però molt rares vegades és un número que no estiga en esta successió.
                                                 
  • Anagrama: una paraula o frase es invertida per formar altra paraula o frase ROMA-AMOR
  •   Número Phi: 1'618, és un número algebràiquic irracional (decimal infinit però no periòdic), es tracta de la proporció entre segments de rectes. Aquesta proporció es trova a la natura: nautilus, al cos humà, a les plantes i animals; i a figures geométriques: pentacle (estrela de 5 puntes), pentagon regular... . A l'arquitectura també podem trobra el número Phi com al Pantenó.
 A més es parla de Leonardo da Vinci un pintor, arquitecte, anatòmic científic, escritor i més. A la pel·lícula es menciona:
  •    L'home de vitruvi: un famos dibuix fet per Leonardo da Vinci on apareix la proporció del cos humà. Representa la figura masculina nua en dos posicions sobreimpreses de braços i cames i inscrita en un cercle i un quadrat. En ella també es pot vore el número Phi al cos humà.: estirant mans i peus i fent centre en el melic es dibuixa la circumferència. El quadrat té per costat l'altura del cos que coincidix, en un cos harmoniós, amb la longitud entre els extrems dels dits d'ambdós mans quan els braços estan estesos i formant un angle de 90é amb el tronc. Resulta que el quocient entre l'altura de l'home y la distància del melic a la punta de la mà és el número Phi. Algunes proporcions:
                -Una palma equival a l'ample de quatre dits.
                -Un peu equival a l'ample de quatre palmes (30,48 cm). 
                -Un avantbraç equival a l'ample de sis palmes.
                -L'altura d'un home són quatre avantbraços (24 palmas).
                -La distància de la barbeta al nas és un terç de la longitud de la cara.
                -La distància entre el naixement del pèl i les celles és un terç de la longitud de la cara.
                -L'altura de l'orella és un terç de la longitud de la cara.
  • Criptex: és un objecte fictici de la novel·la de "El codi da Vinci". En l'interior hi ha un papiro on s'escriu el missatge el qual esta enrrollat en una proveta plena de vinagre. Qui intenta trencar el criptes aqueta proveta es trenca i el vinagre cau sobre el papiro destuïnt-lo. L'unica forma d'obrir-lo es possant la contrasenya. El criptex esta rodejat de lletres o números que es giren formant paraules o combinacions.
També es mencionen diversos símbols de l'ordre del Priorat de Sian:
  • Priorato: és l'insignia de l'ordre en ella es pot distigir la figura d'una flor de lis
  • Sant Grial: és la copa utilitzada per Jesucrist a l'últim sopar. Aquesta copa es pot vore al cuadre de Leonardo da Vinci "L'últim sopar".